Una experiència inoblidable

   Des de l'any 1995, la fundació "Abogados sin Fronteras" i, actualment, l'associació "Juntos por la Vida", de les quals formem part, ambdues de València, venen realitzant tots els anys el programa d'acolliment temporal en juliol i agost de xiquets i xiquetes ucraïnesos residents a les zones afectades per l'accident ocorregut l'any 1986 a la central nuclear de Txernòbil, i que pertanyen a famílies amb pocs recursos econòmics o estan internats en institucions públiques.

   L'acolliment es ve realitzant per recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, de Nacions Unides, per centenars de famílies valencianes de tota la Comunitat Valenciana, de manera solidària i desinteressada, amb l'autorització de la Generalitat Valenciana i de l'Ambaixada d'Espanya a Kiev, previ acord amb les famílies i insitucions i organitzacions ucraïneses competents.

   Des de l'any 1995, són ja més de tres mil els menors de Ucraïna bebeficiats per aquest programa.

   A Algar, un xicotet poble del Camp de Morvedre, de tan sols uns 600 habitants, foren acollits, durant els primers anys del programa, uns 20 xiquets i xiquetes, tots els quals, en ser majors d'edat, deixaren de ser inclosos al programa.

   Tot i això, els llaços d'afectivitat i estima entre els menors i les famílies acollidores perduren, como no podia ser d'altra manera, i mai s'han trencat del tot els contactes.

   L'estiu de l'any passat, alguns membres de famílies acollidores d'Algar ens varem desplaçar a Ucraïna per conviure uns pocs dies amb alguns d'aquests xiquets i xiquetes, així com amb les seues famílies i responsables d'organitzacions i institucions ucraïneses.

   Hem de dir que el viatge fou molt emotiu i entranyable. Veritablement, fou molt emotiva l'anècdota que ens va ocòrrer quan anavem passejant per la xicoteta ciutat de Irpeñ, pròxima a Kiev, a mils de kilòmetres de distància del nostre país. De sobte, escoltarem a les nostres esquenes que algú cridava: Algar! Algar! Ens varem girar i quina fou la nostra alegria en veure que es tractava d'una de les xiquetes(ara ja una dona) acollides al nostre poble feia ja uns anys.Tots, emocionats i quasi plorant, ens varem fondre en una forta abraçada.

   Hem comprobat que la majoria d'aquests xiquets i xiquetes parlen molt bé el castellà i algú inclús el valencià, i molts estan cursant estudis superiors de llengua espanyola a la Universitat de Kiev.

   Pensem que l'experiéncia que hem tingut les famílies acollidores d'Algar, i quasi podem dir que la gran majoria de la gent del nostre poble, no l'oblidarem mai i que a Mariana, Tatiana, Sevtlana, Màxim, Anna, Roma, Alexandre, etc., "els xiquets rusets", com els deien molts, els portarem sempre en el cor.