"Garbau" cabdill musulmà d'Algar

   Quan erem joves i escoltaven dir a la nostra recordada Cronista Oficial Amèlia Comba i Comba que, allà pel segle XVI, un mudéjar d'Algar anomenat "Garbau" va encapsalar la rebelió dels moriscs de la Serra d'Espadà i que, possiblement, deia la nostra cronista, algun dia un llaurador d'Algar trobaria les seues despulles en alguna cova del nostre secà, tots pensavem que açò era més bé una llegenda i fruit de la fantasia.

   Però, passats uns anys, hem tornat a interessar-nos per aquest personatge, acudint a textos històrics, i hem descobert que Garbau fou un personatge real i molt important. És a dir, que Amèlia Comba tenia, en part, raó.

   Com a conseqüència de la revolta de les Germanies al regne de València, es va obligar a les minories musulmanes a la seua conversió forçosa al cristianisme.

   Entre novembre i desembre de l'any 1525, les mesquites que havia a la Serra d'Espadà foren tancades i els seus habitants obligats a convertir-se al cristianisme; tot aquell que es negara seria convertit en esclau, confiscats els seus bens i deuria portar una mitja lluna blava al turbant.

   Les comunitats islàmiques valencianes, les "aljames", i, sobretot, els musulmans més conscients i compromessos, varen rebre malament la mesura de la seua conversió forçosa al cristianisme i el seu bateig.

   Açò fou el motiu d'una revolta que començà a Benaguacil i es va estendre per tota la Serra d'Espadà, on es varen sublevar milers de musulmans arribats de les aljames pròximes, especialment de la populosa moreria de Sogorb.

   Els rebels de la Serra d'Espadà varen escollir un cabdill, el qual, segons els historiadors, fou proclamat rei i es va voler dir "Selim-Almanzor". Aquest personatge no fou altre que l'algarí Garbau(sí, el Garbau d'Amélia Comba). Garbau era un llaurador d'Algar, el qual tenia l'ofici d'alamin, és a dir, era el jutge de recs al nostre poble.

   L'historiador ESCOLANO ens diu que Garbau " después de haberse subido a la sierra de Espadán los musulmanes, se juntaron a nombrar rey, y eligieron a Garbau, vecino de Algar, que se hizo llamar Celim-Almançor ".També sabem que estava casat i que tenia, al menys, dos fills. Com anècdota curiosa, cal dir que al terme d'Almedíjar, a uns quatre kilòmetres del poble, hi ha una font que s'anomenava "Fuente de Almanzor" i, que segons la llegenda, estava relacionada amb Garbau(Selim-Almanzor).

   El 28 de març de 1526, va tindre lloc en aquesta comarca la batalla anomenada de "Miércoles Santo" entre els mudéjars i les tropes cristianes del Duc de Sogorb, ALONSO DE ALAGÓN. El Duc de Sogorb, pensant que els musulmans no eren capaços d'organitzar-se, va atacar amb 4000 homes a la vall d'Almonacid, sofrint 260 baixes i dispersant-se la seua infanteria, que tingué que retirar-se,desmoralitzada, a Sogorb.

   Però aquesta situació no l'anaven a permetre les autoritats cristianes .Entre el18 i el 19 de setembre de 1526, dos columnes de més de 7000 soldats(de València, Onda, Sogorb, ademés de 2500 lansquenets alemanys al servei de l'emperador Carles V) varen atacar els mudéjars els quals foren definitivament derrotats en una batalla que tingué lloc ente la font de La Rodana i la cim d'Espadà.

   Selim-Almanzor(Garbau) pogué fugir junt amb dos dels seus fills i va intentar amagar-se a Sogorb, però es va ficar a la boca del llop . Segons l'historiador PARDO MOLERO, els homes del Duc de Sogorb no tardaren en descobrir Garbau i el varen empresonar. El Duc de Sogorb va fer que se l'instara un juí sumaríssim i fou condemnat a mort. La justícia fou terrible. Garbau, els seus fills i un dels seus capitans, varen pujar al cadafal davant els veïns de Sogorb. El botxí castigà primer el capità, al qual li tallà les mans i els peus. Després trossejà Garbau i els seus fills. Així ho confirma el "Libro de la Seo": "El duque de Segorbe sentencia en su ciudad a Caravau(Garbau), alamín de Algar, que era el principal de la montaña, con dos hijos suyos, y(a) un otro capitán manda cortarle las manos y los pies, y manda hacer quartos a los otros".

   Eixe va ser el trist final d'aquell algarí, d'aquell avantpassat nostre.Si tenim en compte que els fets van ocòrrer durant els anys 1525 i 1526 i que la invasió musulmana de la Península fou l'any 711, hem de pensar que Garbau formava part d'una generació per a la qual la seua única pàtria i país eren les terres on vivia i , concretament, Algar i els pobles pròxims. En definitiva, des de la nostra perspectiva històrica, cregem que Garbau fou una persona que va lluitar defensant la que considerava la seua pàtria.

-o-o-o-o-o-

   NOTA.- Aquest breu comentari està tret bàsicament de les obres dels hitoriadors ESCOLANO i PARDO MOLERO.