En memòria de RAMÓN GASCÓ MORA

   Un dels majors especialistes respecte les Guerres Carlines en Espanya és JOSEP CARLES CLEMENTE, Doctor en Història i Professor d'Història Contremporània d'Espanya a la Universitat Central de Barcelona i de Dret Internacional Humanitari a la Universitat Autónoma de Madrid.
   Carles Clemente, a la seua obra "Breve Historia de las Guerras carlistas", ens conta que durant el segle XIX, a Espanya, per motiu d'una sèrie de raons socials, polítiques i econòmiques, així com també per una eclosió del conflicte dinástic entre els isasbelins i els carlins, un important sector del poble espanyol no va acceptar la filla de Fernando VII, Isabel II, com reina d'Espanya. L'enfrontament va durar tres llargues guerres civils, des de 1833 fins 1876, en totes les quals els carlins van resultar finalment derrotats.
   Personatges que, com tots sabem, varen destacar en aquestes guerres foren, entre altres, per part dels carlins, el general Tomás de Zumalacárregui, anomenat el "Tío Tomás"; el general Ramón Cabrera, el "Tigre del Maestrazgo"; o el general Rafael Maroto, el del "Abrazo de Vergara" que, el 29 d'agosto de 1939, a Oñate (País Basc), signá la pau (el Conveni de Vergara) amb el general lliberal Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Alvárez de Toro, més conegut per general Espartero.

   La tercera de les guerres carlines, segons l'historiador VICENTE MORENO CULLELL, vingé motivada per l'arribada al tron d'Espanya d'Amadeu de Saboia (Amadeo I) i la proclamació de la llibertat religiosa a la Constitució. Els carlins, en 1872, varen iniciar un nou conflicte armat amb l'objectiu de portar al tron d'Espanya el seu candidat, Carles VII.
   Aquesta tercera guerra carlina va adquirir, segons l'esmentat historiador, un caràcter de guerra santa al crit de "Déu, Pàtria i Rei" i va afectar, entre altres parts del territori, al "Nord del País Valencià", concretament a la comarca del Maestrat. Amb l'adveniment de la I República, el 1873, els carlins encara es varen encoratjar més. Però una vegada més foren derrotats i el seu pretendent, Carles VII, en 1876, va creuar la frontera en direcció cap a l'exili francés, posant fi a les guerres carlines.

   L'historiador EMILIO LLUECA ÚBEDA, nascut a Cuartell el 7 de juliol de 1949 i mort a Sagunt el 4 de novembre de 2008, el qual fou Cronista Oficial dels pobles de les Valls de Segó, Benifairó, Benavites i el propi Cuartell, ens ha deixat un interessantíssim treball, titolat "Mártires de Betxí. Relatos del Motín", publicat per la revista BRAÇAL, editada pel Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, on ens narra uns fets ocorreguts a la tercera guerra carlina i que van afectar, dissortadament, a 16 voluntaris de la Milícia Nacional, cos de civils armats creats per la Constitució espanyola de 1812 per a protegir l'ordre i que, en 1873, al fracasar el regnat d'Amadeu de Saboia i proclamar-se la I República, passaren a anomenar-se  "Voluntarios de la República". Entre eixos 16 voluntaris es trobava el veí d'Algar i carabiner, RAMÓN GASCÓ MORA.
   El general carlí PASCUAL CUCALA (Alcalá de Xivert, 1816 - Port Vendres-França, 1892), en 1872 va formar una partida al Maestrat contra les tropes lliberals. Aquest general carlí, ens diu LLUECA ÚBEDA, fou conegut per la seua extrema crueltat. Cucala va assetjar la ciutat de Sagunt, va cremar els arxius municipals el 21 de desembre de 1873, va segrestar 16 voluntaris lliberals, entre els quals es trobava, com hem dit adés, l'algarí Ramón Gascó Mora, i els va assassinar el 24 de desembre de 1873 (el vespre de Nadal) a Betxí (Castelló) , al paratge conegut com "Camí de les Porqués".
   En referir-se a aquest fet, LLUECA ÚBEDA diu que els carlins, per ordre del propi general Cucala, es varen acarnissar amb els cadàvers dels milicians afusellats. Cucala, després de dir "Acabeu á estos pillos", va fer una bàrbara ostentació de ferocitat, pasant a cavall per damunt dels ja morts voluntaris junt amb el seu Estat Major i la seua escorta. A l'Acta redactada pel comandant fiscal de Morella i Antonio Vidal y Doria, soldat i escrivà, es fa referència a aquest salvatge afusellament:

 "... Que en unión del señor alcalde de la referida villa de Bechí D. Francisco Montoliu y Franch y por mandato de éste, en el día veinte y cuatro de diciembre de mil ochocientos setenta y tres, recogieron en un carro los dieciséis cadáveres fusilados por dicho cabecilla (se refiere al cabecilla carlista Cucala), y que eran vecinos de Sagunto y uno de Algar..."

   A l'Ajuntament de Sagunt, al Hall, junt a l'escala principal, es va col.locar a l'any 1933, una inscripció en memòria dels afusellats a Betxí, però aquesta inscripció fou destruida en 1939, a colp de culata, per un carlí que formava part de les tropes franquistes. No sabem si actualment está restaurada.

   Segurament, pocs saben en Algar, possiblement ningú, que un avantpassat nostre, RAMÓN GASCÓ MORA, amb un nom i uns cognoms tant nostres, fou víctima d'una de les tantes guerres fraticides que varen tenir lloc a Espanya durant el segle XIX. Per això, hem volgut escriure aquestes línies en memòria d'aquest fill d'Algar, cosa que no haguera pogut ser sense l'obra de EMILIO LLUECA ÜBEDA al qual tots els veïns d'Algar creguem que estem obligats, encara que siga a títol pòstum, a donar-li les gràcies per haver-nos donat a conèixer part de la nostra història.

-o-o-o-o-o-