I dic açò perquè em dóna autèntica vergonya tindre que admetre que dos personatges valencians il·lustres, tan importants i tan destacats en la defensa de la identitat i la cultura del País Valencià (per favor, que no em diga algú que no es pot utilitzar el terme "País Valencià", al menys col·loquialment, perquè aquesta expressió es recull al Preàmbul del vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana), eren fins fa poc pràcticament desconeguts per a mi, i crec, vulguera estar equivocat com he dit adés, per a moltíssims valencians. Es tracta de JOSEP LLUÍS BAUSSET i el seu fill, JOSEP MIQUEL BAUSSET.
A tots dos vulguera referir-me breument, després d'haver consultat alguns mitjans de comunicació, fent unes xicotetes pinzellades del pare i del fill.
JOSEP LLUÍS BAUSSET I CISCAR va nàixer a Paiporta (comarca de l'Horta Sud), el 19 d'agost de 1910, i va morir a L'Alcúdia (comarca de La Ribera), el 3 de juny de 2012, a l'edat de 101 anys.
Encara que fou llicenciat en Farmàcia i en Químiques, practicant en Medicina i Cirurgia i gran aficionat a la Botànica, sempre va estar molt interessat per les lletres.
Després de la Guerra Civil, fou depurat pel franquisme, va estar condemnat a presó i fou inhabilitat per a l'ensenyament. L'any 1955 aprovà de nou les oposicions i fou rehabilitat com a professor.
Va formar part de l'Agrupació Valencianista La Senyera en 1932 i participà en la reivindicació de l'estatut d'autonomia per al País Valencià.
Durant la dictadura franquista, va fer ràdio en valencià. En 1965, va signar el manifest "Més de 20.000 valencians demanen l'ús de la seua llengua als actes religiosos". Als anys setanta, va col·laborar en les primeres edicions dels Premis d'Octubre i participà en el Primer Congrés d'Història del País Valencià.
L'any 2000, la Universitat de València li atorgà el premi Ventura pel compromís cívic i, el mateix any, va rebre el Premi Valencià de l'Any, de la Fundació Huguet. La Fundació Ernest Lluch el va nombrar membre del seu comité d'honor
L'any 2010, als 100 anys, la Spocietat Coral El Micalet de València li va retre homenatge amb el Miquelet d'Honor Extraordinari i l'Escola Valenciana li expressà el seu reconeixement pel seu treball en la normalització del valencià a l'ensenyament, durant la Trobada d'Escoles en Valencià a Manuel (La Ribera).
El mestre Josep Lluís Bausset va morir, com hem dit, als 101 anys, a L'Alcúdia, el 3 de juny de 2012. Centenars i centenars de persones acomiadaren el professor. Com anècdotes que cal remarcar, cal dir que, en acabar la missa, la dolçaina i tabal varen interpretar l'himne de la "muixeranga", la qual cosa va fer plorar a molts dels assistents. També cal dir que la família va decidir tornar la carta de condol del President de la Generalitat, Alberto Fabra, escrita en castellà. Ignorem els motius vertaders d'aquesta tornada de la carta.
Indubtablement, amb la mort de Josep Lluís Bausset hem perdut un gran valencià i una gran persona. Com han dit alguns, Josep Llluís Bausset era "el referent intelectual d'una generació", "un homenot de la talla de Fuster, Sanchis Guarner, Estellés o Valor", "un dels humanistes (valencians) més importants i home clau en la recuperació de la identitat valenciana des d'els anys 30", "un exemple de civisme i honestedat". El propi Rus, actual President de la Diputació de València, ha dit que, amb la seua mort "desapareix un dels referents de la cultura valenciana" i que "fou, per damunt de tot, un erudit compromés amb els ideals democràtics i valencianistes i un gran valedor del deport tradicional valencià: la pilota" (Bausset tenia una gran afició a la pilota valenciana, afició que li va inculcar son pare des de molt xicotet).
Respecte de JOSEP MIQUEL BAUSSET, fill de l'anterior, i actualment monjo benedictí de l'Abadia de Montserrat, he de dir que, encara que sí que havia llegit alguns dels seus articles i comentaris al Diari Levante (tots ells sempre referents a la història i cultura valencianes), em cridà l'atenció especialment el comentari que va fer a aquest diari el dia 24 de setembre sobre "La Mare de Déu de la Mercè", sobretot perquè cita el nostre poble, Algar, com un dels que tenen com a patrona a la Mare de Déu de la Mercè, la qual cosa em va causar una gran satisfacció.
Com he dit, sí que he llegit alguna cosa de Josep Miquel Bausset, però hi ha un comentari seu que em va emocionar molt i és el que dedicà a son pare, baix el títol de "Mon pare", quan diu: "He tingut la sort de tindre un pare extraordinari, que ens ha inculcat a les meues germanes i a mi el valor de la llibertat, del civisme, de la solidaritat, del respecte a l'adversari, així com l'amor a la nostra llengua i al nostre País".
Segurament, canviarien molt les coses si tots inculcàrem als nostres fills i filles eixos valors que citava son pare.
Pensem que, a les vespres del 9 d'Octubre, no està de més que els valencians coneguem i recordem persones com les referides en aquest comentari.
-o-o-o-o-o-o-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'administrador no es fa responsable dels continguts dels comentaris que s'escriguen en aquest blog pels usuaris.