D'aquesta situació s'ha derivat l'abandonament de part de moltes persones, sobretot jóvens, del camp. Segons dades de l'INSITUT NACIONAL D'ESTADÍSTICA (INE), durant els anys 2009 i 2010, uns 13.521 agricultors han abandonat l'activitat agrària a la Comunitat Valenciana. A aquest fet s'uneix la contínua jubilació de molts agricultors als 65 anys, els quals tenen que deixar la terra per la falta de continuadors en l'activitat, perquè els jóvens tampoc desitgen seguir en allò que per a ells no els garanteix perspectives de futur.
I QUÉ PASSA MENTRES TANT A ALGAR, AL NOSTRE POBLE?.
Possiblement, siga interessant, en primer lloc, fer una ullada retrospectiva.
Aquells que ja som un poc majors recordem que Algar, no fa tant de temps, tenia un gran i important patrimoni agrícola. Algar no sols tenia una superfície respectable de regadiu, predominantment dedicada al conreu de cítrics, i també d'altres fruits com nispros, cireres, etc., sinó que els propietaris agrícoles tenien també moltes finques rústiques de secà (garrofers, oliveres, vinyes i atmelers), no sols al terme propi sinó fins i tot als termes confinants. Varis propietaris portaven personal fixe durant tot l'any i, a la replega de les collites, venien molts treballadors dels pobles veïns, sobre tot de la comarca de l'Alt Palància.
Estem parlant d'una època en la qual, pràcticament, totes les famílies del poble, excepte les d'aquells pocs que treballaven a la fàbrica de farines, el molí, i al algepsars, vivien exclusivament de l'agricultura. Sense voler comparar la qualitat de vida entre aquella època i la present, qualsevol agricultor, amb unes cuantes fanecades de regadiu i de secà, podia tirar endavant.
Lamentablement, eixa època pertany a la història, com a conseqüència d'allò que hem dit al principi, i a Algar també ha tingut i està tenint lloc l'abandonament de l'agricultura i també sobretot pels jóvens. I allò que és pitjor: s'ha produit, i la cosa encara continua, la venda de gran part del nostre patrimoni agrari a tercers, no sols el de fora del terme d'Algar sinó també d'una part important del nostre terme, inclús de finques de regadiu, on, ademés, es trobem una quantitat, que cada dia que passa va en augment, de parcel·les abandonades o semiabandonades, amb els riscs de tota classe que açò significa.
Tal vegada, derivat d'aquesta situació, s'ha produit també un fet que no ens porta precisament cap a l'optimisme: la liquidació de l'única cooperativa agrícola que existia al municipi, per acord dels socis. Aquesta entitat fou creada l'any 1985 per a la comercialització de nispros i altres fruits (no cítrics) i per a prestar serveis als socis. La cooperativa, a poc a poc, ha anat perdent activitat fins a arribar a la situació actual. Es mire com se mire, açò no és una bona notícia.
Front a aquesta situació, gens agradable, cal preguntar-se si hi ha solucions o alternatives que facen que mirem el futur, al menys, amb un poc d'optimisme. Tot seguit, ens refeririem a unes poques de les propostes i inicativas fetes per alguns.
I.- ELS BANCS O LLOGUER D'HORTS.- Davant l'abandó, cada dia més, de moltes parcel·les de regadiu en Algar, hi ha qui diu que pal·liaria un poc el problema els anomenats "bans d'hortes" o "lloger d'horts", fórmula que s'està aplicant en alguns llocs, am tota classe de resultats. Com diuen els seus defensors, amb aquesta mesura es podria frenar la pèrdua de la superfície agrària útil, es practicaria l'hortofruticultura, es potenciaria l'agricultura ecològica, s'ensenyaria als jóvens a treballar i cultivar la terra, es potenciaria el consum de productes locals, es protegeria el paisatge (cosa molt important si volem que el nostre poble siga de veritat un poble atractiu), s'evitarien incendis i plagues, etc.
Tant el grup popular com el grup socialista a l'Ajuntament d'Algar, mostraren en la campanya electoral de les últimes eleccions municipals la seua preocupació per l'abandonament de parcel·les d'horta i es comprometeren a intentar buscar una solució al problema. El grup popular, a l'última sessió plenària de l'Ajuntament va presentar una interessant moció per a posar en marxa a Algar aquesta experiència dels bancs d'hortes. La moció fou bé rebuda pel grup socialista i tots els membres de la corporació municipal es varen comprometre a tractar la qüestió en el Consell Agrari local, una vegada quede constituit i de manera immediata, junt a tots els problemes que afecten a l'agricultura local.
II.- EXPLOTACIÓ COMUNITÀRIA DE LA TERRA.- Tots recordaran que no fa molts anys va haver al nostre poble una iniciativa d'uns pocs veïns, però promoguda per la Conselleria d'Agricultura, de posar en pràctica a Algar aquesta modalitat de conreu, com a conseqüència de l'exagerat minifundisme existent al nostre regadiu i per a fer més rendable la nostra agricultura. La cosa no va ser possible, entre altres coses, perquè no es va comptar amb una clara majoria dels propietaris agrícoles, perqué a la Comunitat Valenciana faltava una legislació adequada sobre aquesta matèria i també perquè, en aquells moment, encara que preocupant, la situació no era tan greu com ho és hui.
Actualment, les circumstàncies han canviat molt. Per una part, les circumstàncies han canviat a pitjor ja que la situació de la nostra agricultura és molt més greu, i la prova és que, com també hem dit adés, cada día que passa són més i més les parcel·les de regadiu abandonades. Per una altra part, i açò al menys no es negatiu, hui, a la Comunitat Valenciana, sí tenim ja una norma legal que regula expressament l'explotació comunitària de la terra i les ajudes oficials al respecte. Ens referim a la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana
Aquesta alternativa ens permetria, tal vegada i entre altres coses, poder fer una agricultura més racional, acabant amb el nostre minifundisme; aplicar millor i amb menys cost les noves tècniques agrícoles, per exemple el rec localitzat, molt costós, com estem comprovant, a les xicotetes explotacions; seleccionar els conreus més rendables i crear alguns pocs llocs de treball. Però, dit açò, molts es preguntaran si val la pena tornar a intentar posar en pràctica aquesta alternativa o si cal deixar les coses com estan, perquè la mesura no deixa de ser una mera utopia. Pensem, no obstant, que també és un dels temes que, al menys, es tendria que debatre al si del Consell Agrari.
III.- L'AGRICULTURA A TEMPS PARCIAL.- Segons ens diu RAFAEL VIRUELA MARTÍNEZ, en els últims anys, l'agricultura a temps parcial ha adquirit una importància al País Valencià, fins el punt que la terra ha deixat de ser la principal font d'ingressos de moltes famílies, adquirint, cada vegada més, el caràcter de complementarietat. I continua afirmant VIRUELA MARTÍNEZ que aquesta modalitat de treball agrari és més intens quan més xicoteta és l'explotació.
Tal vegada, a Algar caldria que ens plantejàrem, sobretot els jóvens, la conveniència o no d'aquesta fórmula, si tenim en compte la falta de treball o de treball a temps complet en altres sectors (indústria i serveis), abans d'abandonar el camp definitivament.
Respecte d'aquestes iniciatives o alternatives a les quals ens hem referit i d'altres que es pugueren plantejar, s'ens dirà, i amb raó, que tot açò està molt bé sobre el paper però que la realitat, dissortadament, és la que és, i que no es pot fer res.
Indubtablement, tenen que canviar les coses. Com diu molt bé JOSEP BOTELLA, Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, davant d'aquesta situació cal instar a l'Administració de l'Estat i a la Generalitat Valenciana per a que es posen seriosament a treballar, amb més interés, i afegeix JOSEP BOTELLA que la millor forma de fer-ho pasa per augmentar la renda dels agricultors i tindre més decisió per a facilitar l'accés dels jóvens a aquest sector, tot això a través de la millora i ampliació de les ajudes, però, sobretot, amb uns preus justs per als agricultors que eviten que les collites continuen venent-se per baix del seu cost de producció.
JOSEP BOTELLA denúncia també l'abusiu marge comercial de la gran distribució, la qual imposa preus ridículs als productors que no cobreixen els costs de producció, situació que també perjudica els consumidors, els quals paguen una quantitat molt superior al valor real del producte.
Com veiem, veritablement, no hi ha massa motius per a l'optimisme en allò que pertoca a la nostra agricultura. Però, possiblement, davant d'aquesta situació de crisis, la qual en aquest moment és general i no afecta sols l'agricultura, ens hem de refer, principalment els més jóvens, i tractar de buscar i trobar alternatives i solucions. No és bo caure en el desànim.
Algar, a pesar de tot, té unes potencialitats les quals cal tindre en compte i que, possiblement, altres vulgueren tindre: tenim un clima bo, no ens falta una cosa tan vital com és l'aigua, el poble té bones comunicacions i es troba a prop d'importants nuclis urbans, etc. Abans de tirar la tovalla definitivament, cal buscar, entre tots, una eixida a la present situació. La cosa no és gens fàcil, però és, a les situacions difícils, quan les persones i els pobles han de posar tot el seu esforç i tota la seua imaginació per eixir de la crisi. Cal ser alló que ara es diu molt, cal ser emprenedors. Cal fer-ho abans que siga ja massa tard. El millor estímul per a nosaltres ha de ser l'esforç i sacrificis que durant anys i anys (quasi diríem que segles) feren els nostres avantpassats per a deixar-nos aquest llegat que és Algar.
-o-o-o-o-o-
La comercialització es fonamental
ResponElimina