Jaume I el Conqueridor i l'Orde de la Mercè

   Tenint en compte els vincles que, al llarg de la història, ha mantingut Algar amb l'Orde de la Mercé, hem considerat interessant fer un resum i una síntesi de la relació del rei Jaume I el Conqueridor i l'esmentada Orde, basant-nos en els diversos treballs d'autors i publicacions sobre aquesta qüestió (als quals correspon tot el mèrit), cosa que procurem fer sempre que escrivim qualsevol comentari al nostre blog, sobretot en referir-nos a la nostra història. L'únic desig és que aquests senzills i xicotets comentaris ens il·lustren a tots, encara que siga un poc, per a conèixer un poc millor el nostre passat.
   Com sabem, Jaume I el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó i Jaume I de Catalunya-Aragó, va nàixer a Montpeller (França) el 2 de setembre de 1208 i va morir a Alzira (Regne de València) el 25 de juliol de 1276. Era fill de Pere II el Catòlic, rei d'Aragó i Comte de Barcelona, i de Maria, senyora de Montpeller (actual França).
   Jaume I començà a regnar quan tenia 10 anys i va morir a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Monestir de Santa Maria de Poblet, en el terme municipal de Vimbodi i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
   Fou monarca de la Corona d'Aragó i tingué els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte d'Urgell i senyor de Montpeller. Jaume I va imprimir un fort impuls a la conquesta de les terres ocupades pels musulmans i va conquistar Mallorca (any 1229), Menorca (any 1232), Eivissa (any 1235), València (any 1238) i, fins i tot, Múrcia (any 1266).
   Cal recordar, per emotiva, la referència que es fa al "Llibre dels Fets" a l'enlairament de la senyera del rei En Jaume sobre la ciutat de València:

     "I, quan vingué l'endemà, a hora de vespres, enviàrem a dir al rei i al rais Abulfamalet que, per tal que els cristians saberen que València era nostra, i per tal que no els feren cap mal, calia que posaren   la nostra senyera a la torre que ara és del Temple. I ells digueren que els semblava bé. I nos anàrem a la rambla, entre el real i la torre, i, quan veiérem la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem, i ens giràrem cap a orient i ploràrem dels nostres ulls, i besàrem la terra per la gran mercé que Déu ens havia fet".


   I és, precisament, durant el regnat de Jaume I, quan té lloc la fundació de l'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercé i de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde de la Meré´o l'Orde dels mercedaris.
   El fundador de l'Orde de la Mercé fou, com tots sabem, Sant Pere Nolasc. Aquest era un jove mercader de teles, el qual havia nascut, segons uns, a Barcelona i, segons altres, a Mass-Saintes Puelles, a prop de Carcasone (França), l'any 1189.
   Segons la tradició cristiana, la nit de l'1 d'agost de 1218, se li va aparèixer al sant la Verge, la qual li va encomanar que fundara un orde que es dedicara a la redempció dels captius. Es consideren cofundadors de l'Orde de la Mercé, junt a Sant Pere Nolasc, el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou  i el dominic Sant Ramon de Penyafort que fou assessor de Pere Nolasc. Sant Ramon de Penyafort és el patró dels juristes i advocats.
   L'Orde de la Mercé va rebre el reconeixement oficial de l'Església per part del Papa Gregori IX, el 17 de gener de 1235, i li va atorgar la regla de Sant Agustí.
   Respecte a quina fou l'actitud del rei Jaume I front a l'Orde de la Mercé, cal dir que el monarca li va donar el seu suport des de la seua fundació, suport que mantingué durant tot el seu regnat.
   Així, en un primer moment, en donar-li a l'Orde de la Mercé el bisbe Berenguer II de Palou la institució canònica, Jaume I va donar als mercedaris la investidura com a cavallers.
   Dels fets que acrediten aquest suport del monarca als mercedaris, hem de fer referència necessariament a la fundació del Monestir de Santa Maria de El Puig (comarca de l'Horta Nord -València-). La fundació d'aquest monestir es deu a la voluntat de Jaume I, motivada per un fet recollit per la tradició. Sembla que, mentre el rei es trobava preparant, en terres de El Puig, l'asedi a la ciutat de València, en poder dels musulmans, Sant Pere Nolasc, que l'acompanyava, va trobar, enterrada en una muntanyeta i sota una campana, una imatge de la Verge, tallada en fusta. El rei, considerant aquest fet com un fet miraculós, va proclamar Santa Maria de El Puig patrona del regne de València i va ordenar edificar un monestir on havia de quedar la imatge, ecarregant als mercedaris la custòdia perpètua del santuari.
   L'any 1240, Jaume I va fer entrega de les terres de El Puig a N'Arnau de Cardona, de l'Orde de la Mercé, per a què edificara un santuari a Santa Maria. Sembla que es tractà d'una xicoteta església de la qual  sols es conserven les portes principals ubicades a l'actual monestir.
   Com a reconeixement de la protecció que Jaume I el Conqueridor va atorgar sempre a l'Orde de la Mercé, l'any 2008, en cumplir-se el 800 aniversari del naixement del monarca, la ciutat de Barcelona, de la qual és patrona també la Mare de Déu de la Mercé, li va fer un homenantge al rei com a cofundador de l'Orde dels mercedaris, durant les Festes Majors de la ciutat.

-o-o-o-o-o-