L'església de la Mare de Déu de la Mercé d'Algar

   Quan la gent ve al nostre poble per primera vegada, es queda un poc sorpresa perquè no espera trobar-se amb un xicotet poble tan bonic i tan ben conservat, encara que pensem que si tots ficarem un poc més de la nostra part (Ajuntament, Entitats i veïns) el poble seria molt més bonic.

   Un dels edificis que crida l'atenció dels visitants, junt a altres com la torre guaita (actual Ajuntament i casino), és la nostra església parroquial, i a aquesta volem referir-nos breument després d'haver consultat alguns textos històrics i actuals.

   Sembla que, l'any 1430, sent tota la població d'Algar mudèjar, es va edificar pels frares mercedaris (recordem que Algar, per disposición testamentària del seu senyor Ramon Morelló, pertanyia a l'Orde de la Mercé) una xixoteta ermita al mateix lloc on hui es troba l'església parroquial. La pràctica religiosa cristiana, com podem pensar, seria durant eixa època més bé escassa en Algar.

   Després de l'expulsió dels moriscs del regne de València i, en conseqüència, també d'Algar, l'any 1609, i després de ser repoblat el nostre poble l'any 1610 per cristians vells, l'antiga ermita va resultar insuficient per al culte però no fou derruida fins l'any 1701, començant la construcció de la nova església l'any 1702.

   El "Lllibre del Consell" de la Baronia d'Algar (Algar, com tots sabem, era Baronia pròpia i no pertanyia a la Baronia de Torres-Torres) es refereix a la construcció de la nova església:

   "Tots junts esent la machor part de dita parroquia, veuen be en que es tracte de previndre pertret pera fomentar el fer una iglesia nova, i per dasso lleven les quatre festes que fa el poble i la lismona de la quaresma i tot este diner acha de servir pera dita fabrica".

   El mateix Llibre del Consell detalla la col·locació de la primera pedra el 18 d'abril de 1702:

   "Dia 18 de abril a les quatre hores poc mes de la vesprada la ultima festa de Pasqua es pasa el P. Predicador y vicari fr. Geroni Descartin i Felipe López, obrer de villa, de nacio aragones, ab asistencia de tot lo poble en profeso y el pare presentado fr. Pedro Porta, comanador de Sogorb ques troba en esta funcio i Vicent Mora, escola, fill de Juan Mora notari es qui la porta en la professo la dita pedra".

   Com anècdota curiosa cal fer menció de "l'accident laboral" que cita el Llibre del Cosell:

   "El 13 de maig de 1705 feu miracle la Verge Santisima, pues se trenca un cabiro de mich de dos andamis y tenint 200 arrobes de pes damunt, no feri ningu sino Jusep Carbonell es feu mal en la ma i en la cama un poquet".

   Amb motiu de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (de no molt bon record per als valencians), entre els partidaris del borbó Felip d'Anjou i els del Arxiduc Carles d'Aústria, les obres de construcció de la nova església varen durar més del que estava previst. No sabem amb precisió la data de l'acabament de les obres. Al campanar hi ha una inscripció en la qual figura l'any 1730 com a possible data de finalització de les obres.

   Posteriorment, l'any 1768, es va ampliar la nau central i es va finalitzar la construcció de les capelles laterals i es va fer la sagristia i una sala on es guarden les andes per a les processons.

   L'església és d'estil barroc i cal destacar la portada de la façana principal, on figura l'escut mercedari, els angelots de les cornises,  els florons de la volta i els arcs rococó amb or sobre fons blanc, sense oblidar les piles de l'aigua beneida i la trona amb un bell tornaveu.

   El temple, amb el transcurs dels anys i per diverses circumstàncies (guerra civil, etc.), estava prou deteriorat i es feia necessària una forta restauració. A poc a poc, s'ha portat a terme eixa restauració i, actualment, podem dir amb satisfacció, que, pràcticament, al menys a l'interior del temple, ha finalitzat. Aquesta restauració s'ha fet possible amb l'esforç i sacrifici durant molts anys peró cal destacar els últims deu anys aproximadament durant els quals s`ha fet el més important. Hem de manifestar el reconeixement a la Junta creada a l'efecte per les seues gestions, a les valuossíssimes subvencions de la Diputació de València  i al bon saber fer de l'Ajuntament i Alcalde durant eixos anys, sense oblidar l'esforç econòmic dels veïns i amants del nostre poble que han volgut colaborar en la dita restauració.

   Per això, pensem que tots els que estimem el nostre poble, per damunt de les nostres diferències i formes de pensar, hem d'estar contents per haver recuperat, amb l'esforç de tots, una part importantíssima del nostre patrimoni històric i cultural com és l'església de la Mare de Déu de la Mercé.


BIBLIOGRAFIA CONSULTADA.

   "Realengo y señorío en el Camp de Morvedre" , de J.Manuel Iborra Lerma.

   "La Iglesia Parroquial de Algar de Palancia", de Amelia Comba i Comba.

   "Datos històricos de Algar de Palancia", de Saturnino Arocas Franch.

                                                              o-o-o-o-o